Por su forma piramidal e imponente, situado en el suroeste de la isla, el
Puig de Galatzó es conocido por sus singulares condiciones meteorológicas que
lo rodean, casi siempre su cima está cubierta de nubes y ascender a ella es
como hacerlo al cielo.
Dicen que posee magnetismo negativo y que sus nieblas la convierten en un
lugar fantasmagórico, además posee cuevas prehistóricas de culto sagrado y ha
sido testimonio de algunos episodios históricos violentos, además cuenta con gran
cantidad de leyendas, mitos y anécdotas que le certifican ese aire mágico,
magnético y fantasmal.
Se cuenta que los señores de
Galatzó (Calvià), de Son Fortuny (Estellencs) y de Son Nét (Puigpunyent) se
reunían en la cima sentados en torno a una mesa de piedra, sin salir ninguno de
ellos de sus respectivas propiedades.
También es muy popular la leyenda del Comte Mal, personaje condenado por su
crueldad a cabalgar eternamente todas las noches del año sobre un caballo negro
envuelto en llamas.
Historia del Conte Mal (Català):
El fet és que el Galatzó, des de temps inmemorials, fou considerat com un
lloc fantàstic, que consolidà el seu prestigi amb la cèlebre llegenda del comte
Mal. Es tracta d'una transposició de la història catalana del comte Arnau, però
encarnada en un personatge real: el segon comte de Formiguera, Ramon Burgues
Zaforteza, que visqué del 1627 al 1694.
Fou un període molt turbulent de la història de Mallorca, quan l'illa era assolada per bandolers i lluites entre bàndols de la noblesa, que empobrien les classes més baixes. El segon comte de Formiguera lluità tota la seva vida per afirmar els seus privilegis nobiliaris sobre el poble de Santa Margalida i per això emprà tota mena de métodes, fins l'extorsió i l'assassinat.
El Galatzço, finca que li pertanyia, entre moltes altres, li va servir moltes vegades de refugi. Sobretot, en ser acusat d-instigar la mort de Baltasar Calafat, sçindic de Santa Margalida, fet pel qual fou jutjat a Madrid i condemnat a redimir la seva culpa servint en els exèrcits del Rei.
Noble de força i ganivet, el comte de Formiguera arribà a ser un personatge notable i morí ple d´honors i reconeixements oficials. Això no obstant, el poble -que no perdona- li féu protagonitzar la siniestra llegenda del comte Mal.
A les cases de Galatzó mostren uns bancs freds, on diuen que el comte tenia encadenats els seus esclaus, a qui matava com a cans en el moment en què ja no li eren útils per a les feixugues feines del camp. Fins fa només uns quaranta anys, quan la llum elèctrica encara no havia arribat a la possessió, tota la sostrada de la casa era plena de creus de fusta -alguna de les quals encara hi és- com a conjur contra el fantasma del compte.
Deien que, a les nits d'hivern, a la caiguda del sol, l'espectre maleït del comte Mal sortia a cavalgar a lloms d'un cavall infernal per les turmentades vesants del Galatzó. Rodetjant la casa que fou la seva propietat, intentant filtrar-se a l'interior per fugir de la seva maledicció.
Tota la grografia de la zona és plena de referiències al comte Mal des de llocs on diuen que construí ceps i argolles per als seus condemnats, fins a petjades del seu cavall a la pedra. I era comú escoltar dels llavis de les collidores d'olives la romança del comte Mal, amb la mateixa lletra i música que l'esmentada anteriorment del comte Arnau.
Probabolement, fou el caràcter siniestre d'aquest paisatge el qual reforçà el mite del comte Mal, fins al punt que, en els anys seixanta, els urbanitzadors de Son Nét tenien seriosos problemes amb els treballadors a l'hora de la posta del sol. Tots encara temien sentir enmig de la foscor, els esbufecs d'ultratomba del genet fosfòric...
Ruta de les llegendes de les Illes Balears (Carlos Garrido)
Fou un període molt turbulent de la història de Mallorca, quan l'illa era assolada per bandolers i lluites entre bàndols de la noblesa, que empobrien les classes més baixes. El segon comte de Formiguera lluità tota la seva vida per afirmar els seus privilegis nobiliaris sobre el poble de Santa Margalida i per això emprà tota mena de métodes, fins l'extorsió i l'assassinat.
El Galatzço, finca que li pertanyia, entre moltes altres, li va servir moltes vegades de refugi. Sobretot, en ser acusat d-instigar la mort de Baltasar Calafat, sçindic de Santa Margalida, fet pel qual fou jutjat a Madrid i condemnat a redimir la seva culpa servint en els exèrcits del Rei.
Noble de força i ganivet, el comte de Formiguera arribà a ser un personatge notable i morí ple d´honors i reconeixements oficials. Això no obstant, el poble -que no perdona- li féu protagonitzar la siniestra llegenda del comte Mal.
A les cases de Galatzó mostren uns bancs freds, on diuen que el comte tenia encadenats els seus esclaus, a qui matava com a cans en el moment en què ja no li eren útils per a les feixugues feines del camp. Fins fa només uns quaranta anys, quan la llum elèctrica encara no havia arribat a la possessió, tota la sostrada de la casa era plena de creus de fusta -alguna de les quals encara hi és- com a conjur contra el fantasma del compte.
Deien que, a les nits d'hivern, a la caiguda del sol, l'espectre maleït del comte Mal sortia a cavalgar a lloms d'un cavall infernal per les turmentades vesants del Galatzó. Rodetjant la casa que fou la seva propietat, intentant filtrar-se a l'interior per fugir de la seva maledicció.
Tota la grografia de la zona és plena de referiències al comte Mal des de llocs on diuen que construí ceps i argolles per als seus condemnats, fins a petjades del seu cavall a la pedra. I era comú escoltar dels llavis de les collidores d'olives la romança del comte Mal, amb la mateixa lletra i música que l'esmentada anteriorment del comte Arnau.
Probabolement, fou el caràcter siniestre d'aquest paisatge el qual reforçà el mite del comte Mal, fins al punt que, en els anys seixanta, els urbanitzadors de Son Nét tenien seriosos problemes amb els treballadors a l'hora de la posta del sol. Tots encara temien sentir enmig de la foscor, els esbufecs d'ultratomba del genet fosfòric...
Ruta de les llegendes de les Illes Balears (Carlos Garrido)
No hay comentarios:
Publicar un comentario